Despres de llevar-nos i acomiadar-nos del pare, varem agafar una micro (bus) despres el metro i arribaren d’hora a la terminal de bus, allà esmorzarem i comprarem menjar i beguda pel viatge de 8h en bus. Kilometres i kilometres en bus de pujada fins a la duana d xile a argentina. Aqui començava una nova pagina en el nostre pasaport.

Arivarem a mendoza cap al vespre, alla haviem d’esperar al cosí del carlos (leo), que havia estat mes de 15 anys a barcelona treballant. Quan va arribar de treballar ens va portar a casa seva i presentar la seva dòna (silvina) i 4 fills (sebastian, yanela, laia i el nacho). La veritat es que voliem pasar 3 o 4 dies i cada cop coneixiem mes part de la seva familia, mes cosins, cosins 2ons, tiets, tiets 2ons, una gran part de la familia derivats tots de la tia maria, la seva àvia pert part del pare.

Quan pensavem el dia de marxar va sorgir l’insperat, hi havia una boda el dissabte 18 i ens varem convidar. No varem poder dir que no, l’unic que se’ns va acodir es que erem motxilers i no teniem traje, jejej, resulta que en leo te una botiga de lloguer de tratges.

Aixi doncs aqui estem encara, avui es dilluns ens hem llevat i m’he posat a escriure el diari alla on l’havia deixat, ja tocava, espero no deixar-lo mes de banda, perque segur que m’he deixat moltes coses. ja tenim els bitllets per marxar a cordova, altre cop hem canviat la destinacio perque tothom diu que no ens ho hem de perdre, marxem dema dimarts.

 

CONTINUARÀ...

 

 

El carlos i jo haviem pactat de quedar-nos 2 caps de setmana mes a santiago, per poder planificar la 2na part del viatge, canviar de pais a argentina, i acomiadar-me de la claudia. Aixi va ser, mentre jo quedava amb ella cada dia, ell anava fent contactes amb gent d’argentina, urugay i brasil. Tambe ell havia conegut una amiga amb qui quedava, aixi que ens veiem pel mati, compravem menjar, dinavem i ens separavem per tornar-nos veure per les nits a casa del pare de l’ivan que molt amablement en seguia deixant quedarnos a casa seva.

Els comiats sempre son dificils, pero havien de partir aquest cop els dos sols. Aixo si sense perdre el contacte amb la gent que hem deixat enrera, que varen acomiadar-nos la nit de diumenge amb un altre sopar aquest cop una mica mes intim, ja que haviem de llevarnos d’hora per agafar el bus que ens portaria a mendoza, travessant els andes.

 

Aqui comença l’ultim viatge que fariem per xile. La veritat es que com que l’ivan i la laura tenien l’avió el dimarts 21, haviem de tornar abans, i varem retallar una mica el trajecte. Aixi doncs , ens varem llevar molt d’hora per agafar el bus cap a tongoy, que es on haviem quedat amb el pablo per iniciar el viatge.

A tongoy hi havia la familia d’un amic seu, Felipe, i ja que estavem com sempre coincidiem amb un asado. Ens varem quedar 3 dies per agafar forces, jejeje. Platja, marisc, sol , aigua i dormir. Ja que estavem, varem celebrar el meu aniversari, la nit de divendres i la de dissabte. Despres varem alquilar una cotxe, que dic un cotxe una ranchera 4x4, perque la intecio era anar cap al nord per camins de terra i acampar en platges. Aixi que despres de llogar la 4x4 anarem a comprar menjar per dos dies i de pas tambe 2 tendes (carpes) per dormir refugiats del vent.

Ja preparats el pablo ens va portar 1er cap a la vall d’elqui, una vall de montanyes desertiques pero que just a la part mes baixa i passa un riu i rega una petita fraja, la part plana de la vall on es veia algo de verd almenys. La majoria plantacions de raïm, d’on es fa el pisco, la beguda nacional. La 1era nit varem dormir a alcouaz, en un camping, teniem ganes d’estrenar les tendes. Aquella nit varem fer uns sandwichs rapids, calentats a la barbacoa, no teniem ganes de perdre molt el temps era casi de nit i voliem disfrutar de la casi lluna plena que es veia.

Al dia seguent varem anar fins al final del camí, fer unes fotos i tornar enrera per anar fins a cochiuaz, un altre vall casi identica a l’altre. Aixo si aquella nit varem decidir de dormir en una cabanyeta, on feien reiki i d’altres tecniques de relaxació. Inclos feien una alabança a la lluna plena, cosa que ja varem trobar massa extrany i decidirem no fer res del que ens havien dit, jjejej.

Al mati recollirem i anarem cap a la platja, que era mes divertit que veure montanyes desertiques. Aqui va començar l’autentica aventura, 1er destí punta choros, on varem arribar de nit i no ens va quedar mes remei que dormir en un camping. Al dia seguent haviem d’intentar agafar una barca que ens portava a “isla damas” i en principi podriem acampar, però hi havia llista d’espera fins a finals de febrer, i nomes varem poder fer la volta en barca. La veritat es varem veure lleons marins i pingüins, va ser genial, menys quan en vaig sentir una mica marejat i tenia por de caure de la barca. No va pasr res per sort, arribarem a la illa desembarcarem per una horeta, ens banyaren a la platja, varem pujar fins al far, i despres de tornada al port.

Varem comprar uns peixots i continuarem amb la nostre 4x4, normalment dinavem algo facil de fer i abans de que es fes de nit paravem en una platja desertica i plantavem les tendes darrera la ranchera perque ens tapes una mica el vent. Gens de fred dins la tenda, pero si una mica quan acabaven de sopar, pensant que haviem de fer foc i cuinar els peixots a la barbacoa.

I aixi varem pasar la resta de dies veient platges kilometriques desertiques, banyant-nos cada cop que voliem, fent amics pescadors amb qui varem jugar un partidet de futbol i ens varem regalar uns altres peixots, aixo si nosaltres els varem aceptar amb la condicio de que sopessin amb nosaltres. Com ja he dit moltes platges moltes onades ( de pacífic no en te res) arribarem fins a caldera no se sap com perque se’ns va trabar la 4x4 en 3 ocasions, però varem conseguir treure-la sempre. A caldera decidirem de dormir a “bahia inglesa” que era mes turistic i a mes a mes era dissabte. Varem sortir un pel tard, perque voliem fer un gran asado, ja que portave uns quans dies menjant lo just, i ens o varem trobar tot tancat menys un bar, alli ens quedarem el pablo la laura i jo.

Al dia seguent haviem de llevar-nos d’hora per tornar la 4x4 abans.de les 16:30h i agafar bitllets de bus cap a santiago altre cop.

Mes de 1500 km. en cotxe per tornar fins a la serena, tot seguit perque no podiem perdre mes temps. Un cop arribaren el 1er a fer era agafar bitllets. Quina sorpresa quan ens diuen que fins dimarts no quedaven!!!!

L’ivan i la laura havien d’agafar l’avio dimarts per tant teniem que fer algo. Varem anar a dinar que aixi pensariem millor amb la panxa plena. Opcions : avio i llogar un altre cotxe.

Decidim llogar un altre cotxe, pero al arribar ens diuen que no queda cap, que fem?

En principi no ens deixavem continuar amb la ranchera pero segons posaba al contracte podiem tornar-la a santiago pagant un plus per el kilometratge de tornar-la i de tenir-la un dia mes, aixi que varem continuar en 4x4 fins a santiago, jejejej.

Varem arribar de nit pero varem arribar. I a dormir que a l’endemà haviem de tornar-la.

Havia arribat l’ultim dia de viatge per l’iva i la laura, aixi que varem organitzar un asado de comiat. Varem convidar a uns quants dels amics que hem fet en aquest viatge, ens reunirem a casa del pare i varem fer una gran festa amb molt de menjar i una mica de beure. La festa va acabar a les 4h de la matinada.

A l’endemà despres de dinar tocaba l’hora d’acomiadar-nos, havia passat un mes i mig desde l’inici del nostre viatge, bastant de temps i molt intens, però aqui acabava i començava un altre viatge.

 

Com sempre despres de tornar en tren, desde temuco, ens quedavem aixafats. L’ivan i el carlos no se com però sempre dormen, a mi em costa molt mes. Això si quan agafo un llit no hi ha qui em desperti. Aixo es el que va pasar la nit de dissabte a diumenge, que fins l’hora de dinar no em llevaba, casi sempre el primer en llevarse era l’ivan. Pero aquest dia amb mes raó, arribava la laura, la seva parella. I entre l’avió d’ella i el tren nostre aquell dissabte va ser molt light.

Encara no he parlat de la “claudia” i qui es la claudia, doncs una noia que vaig coneixer a pucón, en el festival de musica de 3 dies i amb qui vaig conectar i no deixar de xerrar amb ella cada nit quan ens trobàvem. Ens varem passar els emails i mentre jo estava encara pel sud no varem perdre el contacte. I al tornar com no, varem quedar per coneixens una mica mes. Mentre jo quedava amb la claudia cada dia, a partir de les 18h perque treballava, el carlos l’ivan i la laura estaven planificant el viatge cap al nord.

Una viatge que fariem nosaltres 4 i com no amb el pablo ( cosí de l’ivan) que ja era un mes del grup. Com que la meva relació amb la claudia prosperava, ella em va deixar un mobil (celular) antic per poder-nos comunicar mentre estava pel nord ( serien 9 o 10 dies fòra).

Els comiats son sempre dificils però estava clar que en poc temps tornariem a estar a santiago, el nostre camp base.

 

Dijous  haviem quedat per separat per anar cap a pucón, perque l'ivan i el pare que treballaven al festival tenien bus privat. El carlos el cosí i jo haviem comprat els bitllets per anar en tren fins a temuco (9 hores) i alli ens trobavem amb en derek company de pis del pablo (cosí) que havia anat en bus  ( 07:30h). A la mateixa estació de tren teniem que recollir el cotxe de lloguer per anar fins a pucón i que ens serviria per moure'ns amb mes comoditat per veure els voltants de pucón, el llac les termes, el volcà...

arribem a les 10:30 al festival despres d'un petit esmorzar a pucón. cap problema per entrar, ens identifiquen com a producció amb una polsereta per poder tenir acces a totes les zones privades del  recinte, jejejej, com els reis del mambo.

a ultima hora de la tarda ens toca montar la part de projeccions visuals  (tela blanca de 9 metres x 5m), aixo si faltava fer un foradot d'un metre de profund per posar un pal de mes de 7 metres d'alçada. que carai en una hora estava llest.

es comença a fer de nit i aixo ja te cara i ulls, la gent s'apropa a l'escenari i comença la música. 1ra nit superada.

al mati seguent mes banys en el riu gelat que hi havia de 6 metres d'amplada que quan varem veure que es podia creuar ho varem fer. tambe et podies llençar de cap desde un costat del riu, l'altre era una platgeta de pedretes.

be, al cap i a la fi un festival acampada no te res d'especial un cúmul de gent molt variada i amb ganes de pasar-ho genial.

durant el dia que hi havia poques coses i feia massa calor aprofitavem per anar al llac de pucón, al parc natural on hi havia salts d'aigua i a les termes d'aigua calenta, per fi una mica d'aigua calenta jejejej.

despres de 3 dies i una mica mes prims tocava l'hora de recollir i marxar.

aqui ens varem separar ja que els altres havien de treballar, treballar??? que es això?? ah si ja me'n recordo jejeje. doncs aixo que tronavem a ser els 3 de sempre que ens anavem a Valdivia on varem estar 2 nits mentre veien altres poblacions com niebla, un trosset de costa pacífica fins a platja molinos, les fortificacions espanyoles,  i  el museu de la cerveça kaufffman ( o algo així).

Dimecres decidirem de moure'ns direccio temuco que es on haviem de tornar a agafar el tren, i varem acabar a panguipulli ( zona dels 7 llacs), el poble de mes bon rollo que em vist fins ara. mes voltes amb el cotxe de lloguer per caminets de terra trobant llocs increibles per fer un banyet. tornem a panguipulli a dormir.

al dia següent ens tocava marxar cap a temuco per tornar el cotxe i agafar el tren, que sortia altre cop a les 22:30h i arribava a santiago avui a les 07:30 (estacio central/ alameda), on hem agafat el metro i despres un bus per arribar fins, altre cop, casa del pare de l'ivan. be el cvap de setmana i com sempre tenim plans per donar i per vendre.

haviam que mes explico el proper cop, fins aviat.

 

 

 

Dilluns: com que l'ivan i son pare havien de fer feina junts, el carlos i jo pensavem anar a donar voltes per santiago però al final va sortir l'opció d'anar a la casa de la platja de la parella del pare, a quisco, tambe amb el max ( fill del pare). perfecte, viatge de 2 hores en cotxe i arribem a una casa a dalt d'una petita colina a 1era linia de mar.

com que arribarem d'hora per la tarda i estava en max, varem anar al club maritim d'on es socia la ana ( parella del pare) i ens posarem els banyadors i el xaleco salvavides per anar en kaiak ( piragua doble). L'aigua estava geladissima i esperavem no caure, cosa que no va pasar, i vam sortir de la part del port per posarnos en mans de les aigues mogudetes del oceà pacífic. deu ni dó que cansat es això del kaiak. despres relax en la piscina amb tots els pijos de la zona, jejejej. De nit varem sopar i decidir de no sortir pq estavem cansats.

Al dia següent anarem a la platja, despres ens van enviar a comprar peix (reineta) que per cert va ser casi com una proba, la gent ens mirava com si fossim d'un altre planeta. aixo si varem menjar com a reis.

per la tarda  va ser quan el carlos em va rapar, i despre es va rapar ell, jejeje,normal en ell. mes tard van arribar l'ivan i el seu pare. i a la nit l'ana ens va deixar el cotxe i varem anar a algarrobo poble del costat on hi ha mes marxa de  nit, al regata un bar musical on estava ple de gent i hi havia musica en directe. 4 birres i a les 03h a dormir.

 Al matí següent mes platja per la tarda una volteta i a la nit anarem a la fira que hi havia al poble, al ser estiu, atraccions i d'altres.

 

dijous vam tornar a santiago sense la family (nomes naltros 3) com no viatge en bus de 2 hores. despres quedarem amb el cosi i els seus colegues per fer mes festetes i asados jejejjeje. no parem de jalar.

 

cap de setmana mogudet d'un lloc a un altre veient cases increibles de gent increible, mentrestant preparant l'esdeveniment del cap de setmana del festival de música de pucón.

 

 

hola a tots desde les amèriques, be, millor dit desde sud-amèrica. santiago de  chile.

aqui estic amb els companys despres de 16 hores d'avió. ens va recollir de l'aeroport i acollir a casa seva, el pare de l'ivan. per cert una caseta de dos plantes. nomes arribar ens posarem a dormir perque estavem cansats. pero al dia següent ja varem quedar amb un cosí de l'ivan ( pablo),que juntament amb el seu company de pis (decker) ens portaren a una festa d'aniversari d'un colegas, en una casa (perduda en uns camps increiblement extensos) anant cap al sud,  prop de sant antonio ( port  de mercaderias important), on varem fer un dinaret super bo on ja varem fer una primera cata del bo i millor del oceà pacífic.

tot això viatjant en cotxe i fent una barbaritat de kilòmetres. hem visitat altres tiets i corresponets cosins de la familia mardones. hem viscut una intensa jornada d'eleccions, on al final ha estat una gran  alegria per la majoria que guanyés la Bachellet. tot i que ja s'olorava. sabia ho que aqui un cop t'incrius per votar ( a partir dels 18 quan vulguis) t'obliguen a votar de per vida ( poques excepcions).

i ara estic aqui de matinada amb l'horari encara girat un pèl. però amb ganes d'escriure aquest 1er e-mail desde aqui, perque teniem problemes amb el router, som 3 mes el pare per conectar-nos ( el pare per feina, te prefèrencia) i ja esta, ens quedem tots tranquils.

 jo estic be, vosaltres espero que també, no se quan tornare a conectar-me. segur que dema o per vosaltres avui, jejej nomes son 4 hores de diferencia (-4) de la vostra.